LA IL·LUSIÓ DOCUMENTAL
TAKUMA NAKAHIRA2018
Pròleg (fragment) de Dani S. Álvarez
Takuma Nakahira (1938-2015), crític, assagista i fotògraf japonès, és una de les grans personalitats de les avantguardes dels seixanta i setanta, autor d’obres mítiques com ara Kitarubeki kotoba no tame ni (Per un llenguatge venidor, 1970). Així i tot, continua sent una figura enigmàtica del món de la fotografia: el seu treball és el d’un iconoclasta entestat a qüestionar qualsevol idea preconcebuda sobre la imatge, el d’un provocador de pensament que ens planteja preguntes constantment amb la finalitat de fer tremolar els fonaments del que donàvem per fet, el d’un crític i activista polític que s’acosta a la fotografia per trobar-hi noves eines que proveeixin el seu aparell crític. Així doncs, en l’obra de Nakahira la pràctica crítica és indissociable de la pràctica fotogràfica [...]
Prólogo (fragmento) de Dani S. Álvarez
Takuma Nakahira (1938-2015), crítico, ensayista y fotógrafo japonés, es una de las principales figuras de las vanguardias de los sesenta y setenta, autor de obras míticas como Kitarubeki kotoba no tame ni (Por un lenguaje venidero, 1970). Aun así, Nakahira sigue siendo una figura enigmática del mundo de la fotografía: su trabajo es el de un iconoclasta empeñado en cuestionar toda idea preconcebida sobre la imagen, el de un provocador de pensamiento que constantemente nos plantea preguntas con el fin de hacer temblar los cimientos de lo que dábamos por supuesto, el de un crítico y activista político que se acerca a la fotografía en busca de nuevas herramientas con las que armar su aparato crítico. Así pues, en la obra de Nakahira la práctica crítica es indisociable de la práctica fotográfica [...]
PROJECCIÓ DOCUMENTAL
L’any 2015, en una residència a Tòquio, Aleix Plademunt coneix l’editora Yoko Sawada que, a més de ser la creadora de l’editorial Osiris, gestiona els drets d’autoria de les obres d’alguns dels fotògrafs japonesos més importants, entre ells, el conegut fotògraf, crític i teòric Takuma Nakahira.
En conèixer a Yoko Sawada, Aleix Plademunt no era ja indiferent a l’obra escrita de Nakahira. En diferents episodis d’aquell viatge al Japó, havia après que un dels principals referents teòrics per a molts dels fotògrafs contemporanis que havia conegut era precisament l’obra assagística que el fotògraf japonès havia escrit a principi dels anys setanta.
D’aquesta primera trobada entre Yoko Sawada i Aleix Plademunt, i de la impotència que sentia Aleix Plademunt per no poder llegir uns textos aparentment tan importants i considerats, sorgeix la idea que Ca l’Isidret pugui traduir al català, i fins i tot publicar, alguns d’aquests assajos de Takuma Nakahira.
La dificultat principal del treball editorial que va fer Ca l’Isidret va consistir a trobar una selecció de textos que fos coherent i s’adeqüés, a la vegada, a les possibilitats econòmiques de l’editorial. Davant la impossibilitat de llegir els textos originals en japonès, Yoko Sawada va fer una preselecció de més de vint textos que va agrupar en diverses temàtiques i va escriure unes petites línies de síntesi en anglès de cada text per poder fer-ne una valoració. Amb aquesta aportació de Yoko Sawada, i també amb l’ajuda de les traduccions d’alguns dels textos a l’anglès publicats prèviament per Steidl i la mateixa Osiris, finalment Ca l’Isidret va poder fer una selecció de nou textos que es van separar en dos blocs: un primer bloc amb textos dedicats al llenguatge i la concepció de l’art, i un segon bloc dedicat a l’acte fotogràfic i l’experiència personal de la fotografia.
La traducció del japonès al català i al castellà dels textos originals va anar a càrrec de Jordi Mas López, professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació, investigador, assagista i poeta conegut per obres com Autoretrat amb esfinx (Omnicron 2008), La destral del vespre, l’aixada de l’alba (Edicions del Bruc, 2018) o Brida (Godall, 2019) entre altres.
A la vegada, un pròleg escrit per Dani S. Álvarez, fotògraf català especialitzat en fotografia japonesa, fa una introducció a la biografia de Takuma Nakahira que posa el context per a una millor comprensió del contingut del llibre.
Ca l’Isidret tradueix i publica per primera vegada al català i castellà els assajos de Takuma Nakahira oferint així una nova perspectiva de la seva obra i de la crítica de la seva imatge contemporània.
En conèixer a Yoko Sawada, Aleix Plademunt no era ja indiferent a l’obra escrita de Nakahira. En diferents episodis d’aquell viatge al Japó, havia après que un dels principals referents teòrics per a molts dels fotògrafs contemporanis que havia conegut era precisament l’obra assagística que el fotògraf japonès havia escrit a principi dels anys setanta.
D’aquesta primera trobada entre Yoko Sawada i Aleix Plademunt, i de la impotència que sentia Aleix Plademunt per no poder llegir uns textos aparentment tan importants i considerats, sorgeix la idea que Ca l’Isidret pugui traduir al català, i fins i tot publicar, alguns d’aquests assajos de Takuma Nakahira.
La dificultat principal del treball editorial que va fer Ca l’Isidret va consistir a trobar una selecció de textos que fos coherent i s’adeqüés, a la vegada, a les possibilitats econòmiques de l’editorial. Davant la impossibilitat de llegir els textos originals en japonès, Yoko Sawada va fer una preselecció de més de vint textos que va agrupar en diverses temàtiques i va escriure unes petites línies de síntesi en anglès de cada text per poder fer-ne una valoració. Amb aquesta aportació de Yoko Sawada, i també amb l’ajuda de les traduccions d’alguns dels textos a l’anglès publicats prèviament per Steidl i la mateixa Osiris, finalment Ca l’Isidret va poder fer una selecció de nou textos que es van separar en dos blocs: un primer bloc amb textos dedicats al llenguatge i la concepció de l’art, i un segon bloc dedicat a l’acte fotogràfic i l’experiència personal de la fotografia.
La traducció del japonès al català i al castellà dels textos originals va anar a càrrec de Jordi Mas López, professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació, investigador, assagista i poeta conegut per obres com Autoretrat amb esfinx (Omnicron 2008), La destral del vespre, l’aixada de l’alba (Edicions del Bruc, 2018) o Brida (Godall, 2019) entre altres.
A la vegada, un pròleg escrit per Dani S. Álvarez, fotògraf català especialitzat en fotografia japonesa, fa una introducció a la biografia de Takuma Nakahira que posa el context per a una millor comprensió del contingut del llibre.
Ca l’Isidret tradueix i publica per primera vegada al català i castellà els assajos de Takuma Nakahira oferint així una nova perspectiva de la seva obra i de la crítica de la seva imatge contemporània.
El año 2015, en una residencia en Tokio, Aleix Plademunt conoce a la editora Yoko Sawada que, además de ser la creadora de la editorial Osiris, gestiona los derechos de autoría de las obras de algunos de los fotógrafos japoneses más importantes, entre ellos, el conocido fotógrafo, crítico y teórico Takuma Nakahira.
Al conocer a Yoko Sawada, Aleix Plademunt no era ya indiferente a la obra escrita de Nakahira. En diferentes episodios de aquel viaje a Japón, había aprendido que uno de los principales referentes teóricos para muchos de los fotógrafos contemporáneos que había onocido era precisamente la obra ensayística que el fotógrafo japonés había escrito principio de los años setenta.
De este primer encuentro entre Yoko Sawada y Aleix Plademunt, y de la impotencia este que sentía por no poder leer unos textos aparentemente tan importantes y considerados, surge la idea de que Ca l’Isidret pueda traducir al catalán, y incluso publicar, algunos de estos ensayos de Takuma Nakahira.
La dificultad principal del trabajo editorial que hizo Ca l’Isidret consistió en encontrar una selección de textos que fuera coherente y se adecuara, a la vez, a las posibilidades económicas de la editorial. Ante la imposibilidad de leer los textos originales en japonés, Yoko Sawada hizo una preselección de más de veinte textos que agrupó en varias temáticas y escribió unas pequeñas líneas de síntesis en inglés de cada texto para poder hacer una valoración. Con esta aportación de Yoko Sawada, y también con la ayuda de las traducciones de algunos de los textos al inglés publicados previamente por Steidl y la misma Osiris, finalmente Ca l’Isidret pudo hacer una selección de nueve textos que se separaron en dos bloques: un primer bloque de textos dedicados al lenguaje y la concepción del arte, y un segundo bloque más literario dedicado al acto fotográfico y la experiencia personal de la fotografía.
La traducción del japonés al catalán y al castellano de los textos originales fue a cargo de Jordi Mas López, profesor del área de estudios de Asia Oriental al Departamento de Traducción y de Interpretación, investigador, ensayista y poeta conocido por obras como Autoretrat amb esfix (Omnicron 2008), La destral del vespre, l’aixada de l’alba (Ediciones del Bruc, 2018) o Brida (Godall, 2019) entre otros.
A la vez, un prólogo escrito por Dani S. Álvarez, fotógrafo catalán especializado fotografía japonesa, hace una introducción a la biografía de Takuma Nakahira que pone el contexto para una mejor comprensión del contenido del libro.
Ca la Isidret traduce y publica por primera vez al catalán y castellano los ensayos de Takuma Nakahira ofreciendo una nueva perspectiva de su obra y de la crítica de su imagen contemporánea.
Al conocer a Yoko Sawada, Aleix Plademunt no era ya indiferente a la obra escrita de Nakahira. En diferentes episodios de aquel viaje a Japón, había aprendido que uno de los principales referentes teóricos para muchos de los fotógrafos contemporáneos que había onocido era precisamente la obra ensayística que el fotógrafo japonés había escrito principio de los años setenta.
De este primer encuentro entre Yoko Sawada y Aleix Plademunt, y de la impotencia este que sentía por no poder leer unos textos aparentemente tan importantes y considerados, surge la idea de que Ca l’Isidret pueda traducir al catalán, y incluso publicar, algunos de estos ensayos de Takuma Nakahira.
La dificultad principal del trabajo editorial que hizo Ca l’Isidret consistió en encontrar una selección de textos que fuera coherente y se adecuara, a la vez, a las posibilidades económicas de la editorial. Ante la imposibilidad de leer los textos originales en japonés, Yoko Sawada hizo una preselección de más de veinte textos que agrupó en varias temáticas y escribió unas pequeñas líneas de síntesis en inglés de cada texto para poder hacer una valoración. Con esta aportación de Yoko Sawada, y también con la ayuda de las traducciones de algunos de los textos al inglés publicados previamente por Steidl y la misma Osiris, finalmente Ca l’Isidret pudo hacer una selección de nueve textos que se separaron en dos bloques: un primer bloque de textos dedicados al lenguaje y la concepción del arte, y un segundo bloque más literario dedicado al acto fotográfico y la experiencia personal de la fotografía.
La traducción del japonés al catalán y al castellano de los textos originales fue a cargo de Jordi Mas López, profesor del área de estudios de Asia Oriental al Departamento de Traducción y de Interpretación, investigador, ensayista y poeta conocido por obras como Autoretrat amb esfix (Omnicron 2008), La destral del vespre, l’aixada de l’alba (Ediciones del Bruc, 2018) o Brida (Godall, 2019) entre otros.
A la vez, un prólogo escrito por Dani S. Álvarez, fotógrafo catalán especializado fotografía japonesa, hace una introducción a la biografía de Takuma Nakahira que pone el contexto para una mejor comprensión del contenido del libro.
Ca la Isidret traduce y publica por primera vez al catalán y castellano los ensayos de Takuma Nakahira ofreciendo una nueva perspectiva de su obra y de la crítica de su imagen contemporánea.
SELECCIÓ DE TEXTOS
¿La fotografia ha aconseguit provocar el llenguatge?
写真は言葉を挑発しえたか
Shashin wa kotoba o chōhatsu shieta ka?
Text original en japonès extret del llibre Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973. Publicat per primera vegada al diari Nihon Dokusho Shimbun el 30 de març de 1970
¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?
なぜ、植物図鑑か
Naze, shokubutsu zukan ka?
Text original en japonès extret del llibre homònim Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973.
La il·lusió documental: del document al monument
記録という幻影 ドキュメントからモニュメントへ
Kiroku to iu gen'ei: dokyumento kara monyumento e
Text original en japonès extret del llibre Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Bijutsutecho el juliol de 1972.
La fotografia, actualitat d’un sol dia
写真、一日限りのアクチュアリティ
Shashin, ichinichi kagiri no akuchuariti
Text original en japonès extret del llibre Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Asahi Camera el febrer de 1972.
¿Per què jazz, a hores d’ara? Prefaci a una teoria de l'espai
何をいまさらジャズなのか 場論序説
Nani o imasara jazu nano ka? Jōron josetsu
Text original en japonès extret del llibre Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973.
Eugène Atget: la mirada sobre la ciutat o la mirada des de la ciutat
都市への視線あるいは都市からの視線
Toshi e no shisen aruiwa toshi kara no shisen
Text original en japonès extret del llibre Kettou shashin ron (Duel sobre fotografia), Asahi Shimbun-sha, Tòquio 1977. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Asahi Camera el novembre de 1972.
L’horitzó que esgota la mirada
視線のつきる涯
Shisen no tsukiru gake
Text original en japonès extret del llibre Mitsuzukeru hate ni hi ga (Foc a l'horitzó de la meva mirada perpètua), Osiris, Tòquio, 2007. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Asahi Camera el novembre de 1976.
Atac preventiu: mirar i llegir
先制の一撃 見ることと読むこと
Sensei no ichigeki: miru koto to yomu koto
Text original en japonès extret del llibre Mitsuzukeru hate ni hi ga (Foc a l'horitzó de la meva mirada perpètua), Osiris, Tòquio, 2007. Publicat per primera vegada a la revista de literatura Waseda Bungaku l’octubre de 1977.
Interludi
インターリュード
Intāryūdo
Text original en japonès extret del llibre Kettou shashin ron (Duel sobre fotografia), Asahi Shimbun-sha, Tòquio, 1977. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Asahi Camera el juliol de 1976.
SELECCIÓN DE TEXTOS
¿La fotografía ha conseguido provocar el lenguaje?
写真は言葉を挑発しえたか
Shashin wa kotoba o chōhatsu shieta ka?
Texto original en japonés del libro Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?), Shōbunsha, Tokio, 1973. Publicado por primera vez en el periódico Nihon Dokusho Shimbun el 30 de marzo de 1970.
¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?
なぜ、植物図鑑か
Naze, shokubutsu zukan ka?
Texto original en japonés del libro homónimoNaze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?), Shōbunsha, Tokio, 1973.
La ilusión documental: del documento al monumento
記録という幻影 ドキュメントからモニュメントへ
Kiroku to iu gen'ei: dokyumento kara monyumento e
Texto original en japonés del libro Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?), Shōbunsha, Tokio, 1973. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Bijutsutecho en julio de 1972.
La fotografía, actualidad de un solo día
写真、一日限りのアクチュアリティ
Shashin, ichinichi kagiri no akuchuariti
Texto original en japonés del libro Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?), Shōbunsha, Tokio, 1973. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Asahi Camera en febrero de 1972.
¿Por qué jazz, ahora? Prefacio a una teoría del espacio
何をいまさらジャズなのか 場論序説
Nani o imasara jazu nano ka? Jōron josetsu
Texto original en japonés del libro Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado??), Shōbunsha, Tokio, 1973.
Eugène Atget: la mirada sobre la ciudad o la mirada desde la ciudad
都市への視線あるいは都市からの視線
Toshi e no shisen aruiwa toshi kara no shisen
Texto original en japonés del libro Kettou shashin ron (Duelo sobre fotografía), Asahi Shimbun-sha, Tokio 1977. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Asahi Camera en noviembre de 1972.
El horizonte que agota la mirada
視線のつきる涯
Shisen no tsukiru gake
Texto original en japonés del libro Mitsuzukeru hate ni hi ga (Fuego en el horizonte de mi mirada perpetua), Osiris, Tokio, 2007. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Asahi Camera en noviembre de 1976.
Ataque preventivo: mirar y leer
先制の一撃 見ることと読むこと
Sensei no ichigeki: miru koto to yomu koto
Texto original en japonés del libro Mitsuzukeru hate ni hi ga (Fuego en el horizonte de mi mirada perpetua), Osiris, Tokio, 2007. Publicado por primera vez en la revista de literatura Waseda Bungaku en octubre de 1977.
Interludio
インターリュード
Intāryūdo
Texto original en japonés del libro Kettou shashin ron (Duel sobre fotografia), Asahi Shimbun-sha, Tokio, 1977. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Asahi Camera en julio de 1976.
Atac preventiu: mirar i llegir (fragments) de Takuma Nakahira. Traducció de Jordi Mas López.
[...] Potser sí que és així. Potser vivim envoltats d'un excés d'imatges i potser, també, ens hi hem adaptat massa, i per això cada vegada tenim menys temps per pensar-hi. Nihilisme: m'ha passat pel cap que potser jo també sóc membre de les files dels nihilistes. «Sí, però igualment...», em dic. Encara que la nostra època tingui tendència a avançar cap al nihilisme, no tenim més remei que viure amb aquesta càrrega. Si fem servir la paraula expressió, ¿no és veritat que tant l'expressió com les persones que s'expressen han d'acceptar necessàriament aquesta època com a apriorisme? ¿Com podrem superar aquest nihilisme si no és assumint-ne la càrrega i anar-nos-la passant els uns als altres? ¿No és aquesta la manera de criticar una època crítica? ¿Com ho hem de fer, això?
[...] Tanmateix, el que hem de fer els fotògrafs, que treballem partint, en primera instància, de l’acció de mirar, és enfrontar-nos a la nostra època partint de la base de la nostra pròpia mirada. En una època en què l’acte de mirar està sotmès a un codi ja establert i mirar i no mirar s’han convertit en el mateix, dialoguem amb el món per mitjà de la màquina impersonal que és la càmera. Llavors, en l’instant de fer la fotografia, aquest món estrany, que no coneixíem, queda gravat a la pel·lícula. Sorprendre'ns, situar-nos a la franja que separa el conscient de l’inconscient, trobar una petita pista que ens permeti travessar el codi i fer-lo explotar: aquesta és l’única cosa a què podem aspirar els fotògrafs. Seria exagerat dir que la mirada fa el món a miques. ¿És possible sumar a l’arbre, a aquella única pedreta, a les crestes de les onades que veiem cada dia i, sobretot, a les cantonades de la ciutat, els grups de gent, les trobades de les persones, a totes aquestes coses tan corrents, que ens són tan familiars, el nostre atac preventiu i, després, exposar-nos a la seva reacció i lliurar-nos a la repetició sens fi d'aquest procés de desmantellament i renaixement d’un jo nou i mantenir sempre obert el front de batalla d’aquest tipus de mirada? Això és la crítica: la crítica dirigida al món i, al mateix temps, a nosaltres mateixos [...]
Ataque preventivo: mirar y leer (fragmentos) de Takuma Nakahira. Traducción de Jordi Mas López.
[…] Quizás es así. Quizás vivamos rodeados de un exceso de imágenes y quizás, también, nos hayamos adaptado demasiado a ellas, y por eso cada vez tenemos menos tiempo para pensar en ellas. Nihilismo: me ha pasado por la cabeza que quizás yo también pertenezco a las filas de los nihilistas. «Sí, pero aun así...», me digo. Aunque nuestra época tenga tendencia a avanzar hacia el nihilismo, no tenemos más remedio que vivir con esta carga. Si utilizamos la palabra expresión, ¿no es verdad que tanto la expresión como las personas que se expresan tienen que aceptar necesariamente esta época como apriorismo? ¿Cómo podremos superar este nihilismo si no es asumiendo su carga y pasándola de unos a otros? ¿No es esta la manera de criticar una época crítica? ¿Y cómo debemos hacerlo?
[…] Sin embargo, lo que tenemos que hacer los fotógrafos, que trabajamos partiendo, en primera instancia, de la acción de mirar, es enfrentarnos a nuestra época partiendo de la base de nuestra propia mirada. En una época en la que el acto de mirar está sometido a un código ya establecido y en la que mirar y no mirar se han convertido en lo mismo, dialogamos con el mundo a través de la máquina impersonal que es la cámara. Entonces, en el instante de tomar la fotografía, ese mundo extraño que no conocíamos queda grabado en la película. Sorprendernos, situarnos en la franja que separa lo consciente de lo inconsciente, encontrar una pequeña pista que nos permita atravesar el código y hacerlo explotar: eso es lo único a lo que podemos aspirar los fotógrafos. Sería exagerado decir que la mirada hace pedazos el mundo. ¿Es posible sumar al árbol, a aquella única piedrecita, a las crestas de las olas que vemos cada día y, sobre todo, a las esquinas de la ciudad, a los grupos de gente, a los encuentros entre las personas, a todas estas cosas tan corrientes, que nos son tan familiares, nuestro ataque preventivo y, después, exponernos a su reacción y abandonarnos a la repetición sin fin de este proceso de desmantelamiento y renacimiento de un yo nuevo y mantener siempre abierto el frente de batalla de este tipo de mirada? Esto es la crítica: la crítica dirigida al mundo y, al mismo tiempo, a nosotros mismos. […]
PROJECCIÓ DOCUMENTAL
Extremely Good Landscapes
Takashi Homma
Fragment de Extremely Good Landscapes, de Takashi Homma. Imatges cedides per Little more, 2020.
Projecció a la Filmoteca de Catalunya, abril 2019, Barcelona
Projecció a Bombas Gens, maig 2019, València
Projecció al Círculo de las Bellas Artes, setembre 2020, Madrid
Extremely Good Landcapes
Direcció de Takashi Homma
Distribuïda per Little more
Idioma: Japonès
43min
Japó, 2003
LLIBRE
La il·lusió documental de Takuma NakahiraLIBRO
La ilusión documental de Takuma Nakahira
Publicat per Ca l’Isidret l’abril de 2018
Treball editorial de Roger Guaus, Aleix Plademunt i Juan Diego Valera
Traducció al català de Jordi Mas López
Pròleg de Dani S. Álvarez
Diseny de Kentaro Terajima
+ INFO SOBRE EL LLIBRE
Treball editorial de Roger Guaus, Aleix Plademunt i Juan Diego Valera
Traducció al català de Jordi Mas López
Pròleg de Dani S. Álvarez
Diseny de Kentaro Terajima
+ INFO SOBRE EL LLIBRE
Publicado por Ca l’Isidret en abril de 2018
Trabajo editorial de Roger Guaus, Aleix Plademunt y Juan Diego Valera
Traducción al español de Jordi Mas López
Prólogo de Dani S. Álvarez
Diseño de Kentaro Terajima
+ INFO SOBRE EL LIBRO
Trabajo editorial de Roger Guaus, Aleix Plademunt y Juan Diego Valera
Traducción al español de Jordi Mas López
Prólogo de Dani S. Álvarez
Diseño de Kentaro Terajima
+ INFO SOBRE EL LIBRO